Tot va començar una tarda,
Tot era confús per aquell temps,
Jo t’apreciava molt com una amiga,
Jo ja començava a veure que eres especial,
Que eres diferent a les demés,
I vaig començar a sentir,
Una cosa al cor,
Que dies més tard sent diria amor,
El amor que m’ha fet somiar per tu,
El amor que hem va fer la persona més feliç del món.
Perquè tu eres una persona brillant i admirable.

“Ella era un somni,
Ella era un miracle,
Tan de bo, la gent fos,
La meitat del que tu eres.
Eres la bellesa en persona,
Tan interior com exterior.
Poques persones quedaven com tu,
Més ven dit no hi havia ningú com tu al món.
Em portaves felicitat,
Em portaves carícies,
Em donaves bons moments,
M’ho donaves tot!
Que més podia demanar,
De una amiga tan especial, com tu.
No sabia del teu passat,
Ni tu el meu,
Feia poc que la coneixia
Però amb aquest període de temps,
Podia dir,
Que eres una fantàstica i brillant persona,
I que la vida,
O el destí,
Ens podria haver fet,
Que ens coneixerem abans,
Hauria virtut,
Hauria defecte,
Però jo amb això,
Ja en tenia més que de sobres;
Jo amb això, ja n’estava més que content.
Que sàpigues
Que en aquell moment hem tenies sempre que volies,
Quan volies,
On volies,
I com o vulguis.
Em tenies, absolutament per tot.
Que no t’ennoblissis mai, d’aquestes paraules que t’havia dit.
No se si això,
Seria molt o poc per a tu;
L’únic que se, es que,
I havia dedicat temps, ànima, i molt de sentiment,
M’havia posat la mà al cor,
I m’havia dit tot això.
Eres un somni,
Eres un miracle,
Tan de bo, la gent fos,
La meitat del que tu ets”.

I amb tot això,
Va poder començar,
El que sempre havia desitjat amb tu,
Estar amb tu per sempre,
Perquè jo t’estimava,
Perquè jo t’apreciava,
Perquè jo donava la vida per tu,
Tot un somni per a mi,

“Tu, la noia,
La que jo més volia,
Un somni que podia haver sigut realitat,
La meva sang,
La meva vida,
La que donava sentit a tot el que m’envoltava.
Eres tan carinyosa,
Tan mona,
Tan simpàtica,
Eres genial.
tu, la noia,
La que jo més volia.
Amb tu el temps passava volant,
Amb tu les hores s’hem feien més curtes,
Amb tu jo era feliç,
Amb tu tot era més fàcil,
Amb tu ho tenia tot.
Tanta felicitat de cop,
Tot anava tan ràpid,
Tot era tan fàcil,
I jo cada dia era més feliç.
Només amb una cosa, en tenia més que de sobres,
La teva amistat,
La que hem donava confiança,
La que ho era tot per a mi.
tu, la noia,
La que jo més volia.
Mai tenia prou paraules,
Per descriure com eres,
Eres per a mi, un somni,
Que ni un ingenu,
Podria haver arribar a creure.
Era tan fàcil,
I alhora tan difícil,
Tot era tan ràpid,
Tot era tan estrany,
I jo era feliç.
tu, la noia,
La que jo més volia.
No m’importava el sentit del temps,
no m’importava la direcció de les agulles,
no m’importava res més,
que poder estar amb tu,
estar feliç i alegre,
ser jo mateix.
Per tu, la noia,
La que jo més volia.
Un somni que podia haver sigut realitat,
La meva sang,
La meva vida,
La que donava sentit a tot el que m’envoltava.
Et necessitava, el meu cor et cridava.
tu, la noia, la que jo més volia”.

Jo tenia por,
Jo tenia pànic,
Però no sabia el que podia passar,
No sabia el que podia sortir malament,
Ho veia tot tan bonic,
Jo estava tan feliç.
Cada cop la necessitava més i més,
Començava a sentir amor de veritat per ella,
I no volia que res sortís malament amb ella,
Ho volia tot perfecta,
Tan per ella,
Com per a mi.
Jo l’enyorava cada dia més,
Ho passava malament quan ella no i era al meu costat.
En aquell moment no sabia que faria, si ella no i fos al meu costat.

“Cada segon que passava,
L’enyorava més i més,
Cada cop la necessitava més a prop,
Cada minut l’estimava més.
Que seria de la meva vida,
Sense ella al meu costat?
Sabia que només serien uns dies...
O a lo millor tan sol unes hores,
La única cosa que sabia,
Que en aquell moment ja era molt per a mi.
La necessitava abrasar,
Necessitava sentir la seva veu,
Necessitava les seves carícies,
Ho necessitava tot.
Sabia que el meu amor per ella,
Era una enfermetat,
De la que lluitaria cada dia,
Per poder superar.
Sabia que seria difícil,
tenir-la a les meves mans,
Però tampoc seria impossible,
Ja que tenia la seva amistat.
Potser tot el que sentia per ella,
Ara no tenia importància,
Però esperava que en un futur,
Que amb les meves carícies,
En tingués més que de sobres.
Potser algun dia,
Les nostres vides,
Agafaren camins diferents.
Potser la meva sang,
Mai seria,
La seva sang.
Però esperava algun dia,
Des de un racó del teu cor,
Un t’estimo de veritat,
Una carícia amb sentiments;
I si això,
Mai seria possible,
Jo sempre m’enrecordaria de tu,
Sempre estaries al meu cor,
Sempre hi hauria un espai a la meva vida per a tu;
Mai m’oblidaria,
D’allò que un dia,
Va poder passar entre nosaltres dos.
Sempre series la meva fe,
La meva vida,
La meva creença,
Ho series tot per a mi.
T’estimava de tot cor,
No t’ennoblissis mai,
Tu eres la única,
Que tenies la clau, per obrir el meu cor.
Que hagués sigut de la meva vida,
Sense tu al meu costat.
Que hagués sigut de la meva felicitat,
Si tu no i fossis aquí”.

Les carícies anaven creixent,
Tot anava accentuant-se més i més,
I jo era més feliç,
Jo estava en una bombolla,
de la que mai hagués volgut baixar,
tot era tan màgic...
era un somni tot junt,
jo per fi creia,
que m’estaven sortint bé les coses amb una noia,
tot era llum ara,
tot era felicitat,
tot eren somnis fets realitat.

“Lo impossible, és tornava possible,
Lo dolent, era bo,
Lo negre, era blanc,
Tot era possible en aquest món.
Jo abans era feliç,
Jo abans estava bé,
Jo abans ja ho tenia tot.
Tot el que necessitava per a viure,
Aquella noia que em feia somiar,
Aquella noia que em feia pensar,
La que jo més estimava.
Quan vaig començar aquella aventura,
Tot eren paisatges borrosos i no admirables,
Però després,
Tot era felicitat,
Tot era amor,
Tot era carinyo.
Sabia que no me la mereixia,
Sabia que com ella al món, ningú més.
Ella m’ho feia sentir tot,
Ella m’alegrava els dies de pluja,
Ella feia feliços els meus moments,
Ella em feia viure en un somni;
Sabia que seria difícil,
Trobar una noia com ella al món,
Dons ella ho era tot,
Ella ho portava tot,
Ella m’ho donava tot.
Si algun dia,
Les nostres vides se separaven,
Esperava que mai t’oblidessis de mi,
Així com jo prometia,
Mai a la vida oblidarem de tu.
Potser series un somni,
Potser series un miracle,
El que segur que sabia,
Es que t’estimava com mai havia estimat a algú;
En aquell moment jo donava la meva vida per tu,
Donava la meva sang,
Donava la meva alma,
Ho donava absolutament tot,
Tot per una bona causa,
Tot per una bona persona,
Tot per un amor,
Tot per tu.
Perquè t’estimava molt...”

Tu a mig camí,
Hem vas dir que estaves malament,
Que no estaves agust amb el món que t’envoltava,
Jo et vaig intentar ajudar,
Vaig fer tot lo possible perquè tu estiguessis bé.
I vaig pensar en com et senties,
En un món que no era per a tu.

“Tan de bo un dia creguessis en el destí,
Tan de bo un dia sapiguéssis com eres tu.
A lo millor eres diferent als demés,
A lo millor per això et veies estranya,
A lo millor per això no t’entenies.
No sabies que feies en aquest món,
No sabies si i series molt més temps.
Tenies por del que et pogués passar,
Tenies por del que poguessin dir,
Tot era molt estrany,
No i havia res clar;
A lo millor eres tu la que sobrava,
O a lo millor eren els altres que no t’entenien,
Moltes preguntes,
Molts dubtes,
Moltes coses que no sabies si algun dia serien diferents.
et senties malament on eres,
Senties que la gent no t’estimava,
Però tu faries el possible perquè això no sigues així,
A lo millor eres tu que no els mereixies,
A lo millor eren ells que no et mereixien a tu,
Un món tan cruel,
Un món tan estrany.
Suposaves que valia la pena seguir,
Només per les persones que més t’estimaven,
Segur que només per això,
Ja estaves fent el bé.
Estaves confosa,
Segur que també eres cruel amb tu,
Era com et senties en cada moment,
Tenies tants defectes...
I tantes poques virtuts,
O a lo millor,
es que tenies masses virtuts,
i de un petit defecte feies una muntanya,
et mereixies ser on eres?
Mereixies a la gent que tenies al teu costat?
Mereixies aquest món?
et mereixies a tu mateixa?
Totes aquestes preguntes tenien una sola resposta,
La teva auto estima,
La que no et deixa viure en pau,
La que et tenia pres al teu propi món,
Del que algun dia podries sortir,
Del que algun dia podries fugir.
Estaves confosa amb tu mateix,
Amb el món que m’envoltava,
Amb les persones que estaven al teu costat,
Amb tot el que et rodeja,
Però esperaves que en un futur,
Totes aquestes coses anessin millor,
Això eren coses temporals,
Això eren coses per les que no valia la pena perdre el temps,
Segur que tenies coses més importants a fer,
Segur que hi havia coses que t’importaven més,
que el que penses la gent de tu.
Els teus amics,
La teva família,
Tot el que t’afecta de veritat,
El que t’importa,
El que et formava dia a dia com a persona.
No pensaries en la gent que opinava sense saber,
No pensaries en la gent que intentava fer-te mal perquè si,
Pensaries només en un món millor,
Només pensaries en tu mateixa,
Intentaries valorar-te més pel que eres,
I no pel que deien que eres,
Intentaries estimar-te més,
Al cap i a la fi,
Tu eres només la que camina pels camins de la vida,
La que depenies de tot el que et passes,
Ningú, per molt que volgués,
Podia fer res a la teva vida,
Podia fer res a la teva persona,
I tot això o aconseguiries estimant-te molt més a tu,
Dons si no t’estimessis a tu,
No hi havia res a fer,
Si no et valoressis pel que eres,
No hi havia res a començar.
Un dia el món t’entendria,
Un dia la gent et valoraria tal com eres,
Un dia tot deixaria de ser estrany.
Un dia t’estimaries pel que eres,
I no pel que deia la gent.
Sabies que la societat era cruel,
Sabies que el món no sabia que fer,
Sabies que la gent no feia si no rebia,
Però a tu això t’era igual,
tu només volies viure en pau,
Només volies tenir una vida tranquil•la,
Una vida sense confusions,
Un món, en el que poder viure tranquil.
Sabies que tot això seria difícil,
Però jo faria el possible perquè sigues realitat,
i no un somni en el que poder viure”.

Tu no et deixaves ajudar massa,
Però jo no hem donava per vençut,
Jo t’apreciava molt,
I t’estimava molt,
I podia deixar que tu estiguessis així,
El meu cor no podia veure’t així,
I faria el possible perquè estiguessis millor,
Perquè no tinguessis aquesta sensació.
Jo sabia que podies confiar en mi sempre que volguessis.

“Si algun cop,
Volies parlar amb algú,
Volies explicar les teves penes,
O simplement,
Volies desfogar-te.
No dubtessis a buscar-me,
No dubtessis a explicar-m’ho a mi,
Jo sempre estaria al teu costat,
Sempre podries confiar amb mi,
Jo sempre podria,
treure’m el temps de la meva vida que calguera,
per poder escoltar-te,
per intentar aconsellar-te,
perquè no ho passessis malament.
Sabies que hem tenies pel que vulguis,
Sabies que podries creure sempre amb mi,
Confiar en mi ara que podies...
Sabies que ho estaves passant malament,
Sabies que aquesta situació,
Era incòmode per a tu,
Però també sabia,
Que no te la mereixies,
I que faria el possible perquè estiguessis bé,
Faria el possible perquè no et deprimeixis més,
O faria tot,
Per tal de que tu estiguessis bé,
Per la teva felicitat,
Per un somriure teu,
Per una cara feliç,
Per tu.
Sabies que eres com una segona meva per a mi,
Sabies que formes part del la meva ment a cor,
Sabies que en aquell moment ho donava tot per tu,
Si tu estaves malament,
Jo patia per tu,
Si tu et senties deprimida,
Jo plorava per tu,
Si tu no et senties bé,
Jo ja no sabria que fer.
Nedaria per mars,
Travessaria muntanyes,
Lluitaria contra herois,
O donaria tot per la teva felicitat,
Perquè t’estimava,
Perquè et desitjava,
Perquè els meus somnis sense tu,
No eren res al respecte,
Perquè la meva vida sense tu,
Ja no tenia sentit,
Perquè si tu no i eres,
Jo ja no sabria seguir.
Eres com la llum del camí de la meva vida,
A la meva vida abans era tot es fosc,
Al meu camí abans no hi ha llum;
Tu eres la meva llum,
La que m’ho feia tot més fàcil,
Si aquesta llum desapareixia,
Ja no hi hauria camí,
Ja no veuria res,
Estaria perdut,
Sense saber que fer,
Sense ningú al costat,
Perdut en un món ple de preguntes sense respostes,
El meu món,
Si tu no i eres.
Estiguessis bé,
Siguessis feliç,
La realitat no era tan cruel,
No tot era tan complicat,
No tot era tan confús,
No tot era tan difícil,
Només si tu no eres feliç,
Només si tu no i eres al meu costat,
Tot per tu,
Per una amistat,
Per algú que valia la pena lluitar,
Per una bona persona,
Per una vida sencera,
Per la persona a la que més estimava en aquell món,
Tot absolutament,
Per TU”.

Però jo,
Uns dies després,
Ja no veia casi res segur,
Començaven els meus primers dubtes,
de que ella m’estimes,
de que ella sentis alguna cosa per mi,
per petita que fos,
i no m’agradava gens a mi,
no hem sentia gens còmode,
però vaig pensar,
que serien imaginacions meves,
no i havia cap motiu,
perquè ella no hem desitges,
perquè ella no m’estimes,
perquè ella no hem volgués al meu costat.
Un dia tan de bo, ella m’estimi.

“Tan de bo un dia hem poguessis haver estimat,
Tan de bo un dia et pogués haver arribat a agradar,
M’agusessis fet tan feliç...
Hagués sigut com un somni,
Hagués sigut més que un miracle,
Seria estar amb tu!
Quan de temps hauria d’haver esperat més?
Seria molt llarga l’espera?
Jo podia aguantar,
Jo podia haver esperat,
Però a lo millor,
Tu t’ennoblissis de mi,
Esperava que no sigui així,
Esperava que mai oblidessis,
el que un dia,
podia haver passat entre nosaltres dos,
el que un dia m’hagués pogut fer feliç,
que estiguéssim junts,
el que un dia tu creguessis amb mi,
el que ho donessis tot per mi,
tan de bo tot això no quedés en simples paraules,
tan de bo això hagués sigut més que un somni,
tan de bo això hagués esdevingut a la realitat,
tan de bo això un dia hagués sigut possible.
Jo lluitaria tot lo possible,
Jo ho apostaria tot per nosaltres,
Jo sempre havia cregut amb tu,
Lluitaria fins la mort,
Lluitaria fins més no poder,
Pel teu amor,
Per la nostra passió,
Per tu.
T’estimava,
Tan de bo un dia,
Lo nostres haguessin sigut més que simples carícies sense sentiment,
Tan de bo un dia,
Haguessis sentit el que jo sentia per tu.
No volia que et sentissis presionada,
No volia que estiguis malament per mi,
No volia que ploris per mi,
Només volia que tinguessis lo millor per a tu,
Lo que et t’hagués fet més feliç a tu,
Volia la plena felicitat per a tu,
Ho volia tot per a tu,
Si estaves millor així,
jo també ho estaria,
Tot per a tu, tot per la teva felicitat.
Tot perquè tu seguessis feliç.
Si havia d’esperar,
M’esperaria,
Si havia d’aguantar,
M’aguantaria,
Només amb que tu estiguessis feliç,
Jo ja estava content per tu.
On tu estaves bé,
Segur que era lo millor.
T’estimava,
No t’ennoblissis mai d’això”.

I els que jo intuïa,
El que passava pel meu cap,
El que hem donava tombs sense més no poder,
Es va realitat,
El pitjor malson de la meva vida,
La pitjor catàstrofe mai coneguda,
Un no que hem destruïa el cor,
Un no que significava el final de tot,
El final d’una aventura,
D’un somni,
D’alguna cosa que un dia,
M’hagués deixat la vida.
Tot eren metes perdudes.

“Tants somnis,
Tants moments,
Tants records,
Tot s’ha acabat,
Tot perdut de un moment a l’altre.
Somnis fracassats,
Sentiments enganyats,
Llàgrimes desolades.
Això es la fi de tot,
Això es el final de la vida,
Això es el principi de la meva mort.
La llum del camí de la meva vida,
S’ha apagat,
S’ha fos,
Ja no i es,
Estic perdut,
No veig res,
Ningú hem pot ajudar,
La meva llum ja no està al meu costat,
No se que fer,
Espero algun dia,
Recuperar coses perdudes,
Recuperar sentiments perduts,
Recuperaro tot,
Però se que això no es possible,
Se que aquest moments,
Se que aquestes sensacions,
No les tornaré a tenir mai més a la vida,
Mai més, mai.
Que e fet malament?
Que no e fet?
A lo millor e estat massa per ella?
A lo millor sóc jo el problema.
Segur que sóc jo,
El que aquí sobra.
No se que faig en aquest món,
Aquest món que no es per a mi,
Aquest món que,
cada dia,
Cada minut,
Cada segon,
Es més injust.
Només hem queden els records,
Només hem queden aquelles tres setmanes,
Aquells moments que van ser un somni per a mi.
Viure del records,
Viure dels sentiments,
De les sensacions,
De tot allò que un temps hem va fer feliç.
Ara lluitaré per la seva amistat,
Per ella,
Perquè ella tingui lo millor de la vida,
Perquè jo segueixo creien en ella,
I per moltes coses sempre i creure,
Sempre serà especial per a mi,
Sempre ella, La noia,
La que jo més vull,
Un somni que podia haver sigut realitat,,
La meva sang,
La meva vida,
La que donava sentit a tot el que m’envoltava.
Però tot això ara són somnis,
Dels que mai podré oblidar,
Dels que mai podré borra del meu cor.
Perquè era ella,
La que m’ho feia tot més fàcil,
La que hem donava la felicitat,
M’ho donava tot!
Però aquest felicitat ja no i es,
A marxat per sempre,
M’ha abandonat,
I mai més tornarà,
Tot es tan difícil,
Tot es tan complicat ara.
Hem sento enganyat per tot,
Hem sento traït,
Per ella,
Per tot.
Val la pena tot el que e fet per ella?
I ara això,
Per què?
O vaig apostar tot per ella,
O vaig donar tot per ella,
Mai o havia fet per cap altre ésser existent a la terra,
Per ningú més;
No se que a pogut anar malament,
Vaig anar pas a pas,
Vaig mirar cada pasa que feia,
I ara això?
Tot torna a esdevindre a negre,
Tot torna a ser confús,
Tan l’estimava,
Tan l’enyorava...
Abans només la veia a ella,
Abans només existia ella per a mi,
I ara que a marxat,
No se si algun dia tornarà.
I ara que no i es,
Hem trobo sol,
Sense res,
Sense ningú que hem pugui ajudar,
Ella ho era tot,
Ella era la meva vida,
I ara ja no i es,
Ara ja no se si sabré seguir,
Ara ja no se si valdrà la pena tornar a lluitar”.

Tornaré a enamorar-me,
Tornaré a fracassar,
Hem tornaran a fer mal,
Sempre una historia sense sortida,
Totes són diferents,
Però totes acaben igual,
Les meves llàgrimes,
Segur que ja no signifiquen res per a ningú,
El meu cor està destrossat,
No s’ho mereix tot això,
Tot aquest mal,
Tota aquesta pena,
Tota aquesta soledat,
Que ara envaeix,
La meva trista habitació.
Viva per ella,
Ho feia tot per ella,
Ara estic perdut,
Sense ella no sóc res,
Sense ella no sóc ningú,
Sense ella no sóc persona.
Hem sento sol,
Sol sense algú a qui estimar.
Suposo que algun dia,
Trobaré algú que hem sàpiga estimar,
Que hem s’àpiga apreciar,
Que siguin persones,
Que mereixen el meu amor,
Que mereixen les meves carícies,
I que jo no sigui traït.
Un dia algú m’estimarà,
Un dia algú hem voldrà,
Un dia...